OSLOB – PANGLAO ISLAND

Estándar

Desprès de la llarga aventura, 8 hores en bus nit fins a Manila, avió fins a Cebu, 40 min de taxi fins a l’estació de autobusos i 3 hores de bus, per a poder arribar a Oslob.

Arribem a les 18h, ja es de nit i des del Homestay escoltem el mar. L’endemà a les 6h del matí, agafem un Tuc-Tuc fins al port, on agafem una barqueta que ens durà al mig del mar a nadar amb Taurons Balena.

No sé massa com d’escriure aquesta nova experiència, és entre Por i a la vegada impressionant!

100% recomanable poder nadar amb aquets Taurons de 6 metres (n’hi ha que arriben a 12m)

DCIM103GOPRO

Tot seguit el mateix Tuc-Tuc ens va dur a les Waterfalls Tumalog, les més impressionants que fins ara hem vist mai.

 

El nostre mig mati a Oslob semblava força ple de sensacions bones, fins que a les 12h ens esperava ‘’el vaixell de la mort ‘’, que ens portaria a Panglao Island.

 Seguint la lògica climatològica filipina, 10 min van ésser suficients perquè el cel es cobris de núvols negres i comences la tempesta de segle.

Ja ens veieu allà sota una típica cabanya d’una família local, just davant del mar, esperant a que es calmes i ‘’resant’’ que no es cancel·les el ferri.

El que no sabíem es que fins al moment, almenys a mi (Tati) m’encantava navegar en alta mar, però allò va ser una lluita contra les onades durant 3 eternes hores.

Només arribar casi l’hi fem un petó al terra, sinó hagués estat perquè el vaixell al haver tant baixa la marea va tenir que atracar-lo a 200 metres de la platja.

El que vàrem tenir que caminar sobre coralls de mar i estrelles. Això ens va fer adonar que va valer la pena el patiment del llarg viatge…

Acabàvem d’atracar al Paradís!!!

DCIM103GOPRO

DCIM103GOPRO

DCIM104GOPRO

DCIM104GOPRO

Tatiana & Quim

Banaue & Oslob & Panglao

Vídeo

Ieee ràpid resum! Aquests últims dies hem fet coses guays, temeràries i estupideses…

1 – Visitar molts camps d’arròs, creuant poblats hostils on t’apedregaven (literalment) en cas de fer-te cap foto amb ells

2 -Per arribar a Oslob des de Banaue hem fet: 1h en Jeepenvy + 8h bus nit + 40 min taxi + 2h avió + 30 min taxi + 3h bus, tot això en un mateix dia per poder estar a l’aigua a les 6 del següent dia.

3 – Ens hem banyat amb taurons dels que no mengen persones.

4 – Hem cobert el trajecte Oslob – Panglao amb un petit vaixell un dia de pluja… (Vaig prometre no tornar-hi)

5 – Hem tornat a pujar a un petit vaixell un dia de pluja (…. sóc imbècil….) però hem vist tortugues!

Veure vídeo:  Continuar leyendo

Taal Volcano + Gent guay + Bus nit

Estándar

D3: sortim a les 7:30 matí direcció costa en una van que ens recorre uns 5km de carretera entortolligada el que ens separa de la costa del llac, allà hi pots trobar vàries agències que et traslladen de la costa exterior a la costa de l’illa on hi ha el volcà (15min), un cop allà per un upgradede 700php/pers més t’ofereixen la possibilitat de pujar en cavall, nosaltres com vam veure aquells animals patir vam decidir fer-ho a la catalana, motxilla i cap a d’alt i anar parant per deixar passar els cavalls que baixaven i fer fotos a forats fumejants.

Un cop a dalt et trobes evidentment, l’esperat llac i tot de sulfur que surt del lateral, de l’interior de l’aigua i un campament base amb 200 dones preparades per vendre el que sigui (inclús pots picar un parell de boles de golf a veure el teu swing dins el volcà) feta la foto de rigor i cap a baix. La excursió ens ha portat unes 3h en pujar i baixar una dutxa ràpida i cap a buscar l’autobús que ens tornarà a Manila on hem d’agafar el bus nit de Banaue!

Attachment-1

FullSizeRender (1)

FullSizeRender

 

Buscant a la parada de busos de Tagaytay entre els 45236 Filipinos cridant, busos pitant, venedors intentant vendre alguna cosa de menjar pel trajecte i nosaltres buscant el bus correcte i que tingues a/a total, un cristu! Demanem a una parella molt maca que pujaven al bus que creiem el correcte, molt amablement ens ajuden a entendre com funcionava la cosa, de fet no és va quedar en aquest petit detall ja que vam seguir parlant de que fer i que no, total que s’ens va passar el viatge així i abans de baixar del bus ens van donar aquesta nota:

Nota.jpg

Tothom deia allò de It’ more fun in the Philippines gràcies a ells vam veure que realment hi ha gent encantadora! I així no va acabar ja que eren les 5 de la tarda a Manila i teníem de fer temps fins les 10 de la nit a que sortís el bus nit, vam proposar de anar a menjar algo per agrair la seva hospitalitat i
aquí vam acabar pràcticament fins l’hora de sortir el bus!

Aquí estem! Realment ens van alegrar el dia, Melissa&Arnel =)

M A T K

thanks for all =)

Bus nit a Banaue: Estació de OhayamiTrans sortida a les 22h carregats de moral per les 8h que quedaven per davant, a veure qui dorm aquí…

Contem que de les 8h n’hem dormit 3h, bueno n’hi ha d’altres que n’han dormit 6 jeje.. el tema està que per arribar a banaue,el bus nit és l’única opció…

 

TiQ!

Filipines 2015 Ja hi som!

Estándar

Doncs apa, després de 24hores de vols, Paris>Guangzhou>Manila arribem a la capital Filipina! Rebentats però arribem amb la “sort” que son les 11h local i no poder dormir en 12h més per evitar jetlag.

Comencem:

 

D1:

La intenció era fer el trajecte airport>hotel en *** Jeepeny el típic transport  filipí, rotllo camp de concentració, però degut al cansament vam decidir agafar la alternativa més còmode el taxi i sort que ho vam fer ja que a la sortida en esperava el embús més xungu que hem viscut mai, riu de la entrada de Bcn… 1h40min per recórrer els 7km que ens  separaven de l’hotel.

En aquesta estona vam podeu fer-nos una mica la idea de com era la ciutat ja que a la sortida de l’aeroport et trobes el barri més pobre de la ciutat amb gent malvivint com poden.. mala imatge per començar.

Un cop dutxats decidim sortir a aprofitar la tarda i visitar IntraMuros Fort Santiago, que era el més destacable de la ciutat i l’únic lloc on vam trovar turistes (cosa que ja ens començava a inquietar) un cop feta la visita de rigor ens deixem perdre per l’interior de Intramuros on trobem un parell de patis amb molt d’encant, de l’estil “patio andaluz” i com ja s’està fent fosc decidim tormar a l’hotel a intentar sobreviure al jetlag..

D2:

IDEA: FUGIR DE MANILA!!!!

 

Dit i fet, el següent dia ens aixequem, ens acostem a una oficina propera de Wester Union (per pagar el bus nocturn que ens ha de portar a Banaue després de visitar Taal), agafem un taxi que ens porta fins a la estació de busos i de cap al primer bus que ens porta al pròxim destí, Tagaytay, pel camí podem tornar a gaudir del transit filipí…

Tagaytal: Ciutat més pròxima al volcà Taal, que diguéssim que consisteix en un llac dins un volcà a dins d’un llac a dins d’una illa a dins l’arxipèlag de Filipines. #OleTu!!

Hem estat voltant per Tagaytal i sembla molt més civilitzada que Manila, hem parat a fer nit aquí per demà matí poder fer l’atac al cim, llac o el que sigui.

Demà dia complert: excursió volcà + Bus a Manila (3h)+ Bus nit a Banaue (8h) a veure si arribem a tot, Salut!!!

***Jeppeny:  Jeep (4×4)utilitzat per USA ala II Guerra Mundial que van ser venuts als filipins i ells els han adaptat com a tàxi, tuk tuk, o transport local.

Manila City

Manila

DCIM103GOPRO

Valent Soldat @ Fort Santiago

Jeepney

IMG_9351IMG_9352

Postres McDonalds…

IMG_9347

TiQ!

 

Phu Quoc Island!

Estándar

Fa molt dies que això està abandonat si, ho sabem… però hi ha una explicació més que raonable. No veiem el moment de agafar el mòbil.

Hem passat la última setmana a el racó més tranquil, verge i amb més encant que hem vist fins a la data, la illa de Phu Quoc “El paradís terrenal”

Per posar en situació… un cop tornats de Cambodja vam volar a Ho Chi Minh (escala 7h) i directes cap a la illa. Està situada a el Sud del país i pertany a Vietnam però viu a pocs km de Cambodja, de fet hi ha com una mica de mal rotllo per a veure qui se la quedava…

El que deia, si voleu platges com les de Thailandia, amb la meitat de la meitat de gent, un lloc tranquil on encara la carretera principal que creua la illa de nord a sud està en construcció i el 70% de carreteres estan sense asfaltar. On podeu deixar-vos perdre per les seves quilomètriques platges de sorra blanca aigua calenta i cristal·lina. Aquest és el vostre lloc. Com a mínim ja hem decidit que és el nostre.

Una de les grans atraccions a part de les platges és el menjar! A la nit a el poble més gran de la illa Duong Dong hi ha el Night Market, on a part de vendre tot tipus d’artesania i perles cultivades en les diverses granges que pots trobar a el llarg de la costa hi pots menjar el millor peix a el millor preu que pots imaginar. Nosaltres cada nit acabàvem fins a dalt de peix i marisc per aproximadament uns 6€ x persona. Creieu-me que allà vaig veure unes llagostes d’una mida que no era normal…

Consell, si hi voleu anar fer-ho JA! Al llarg de l’illa anàvem veient com els ressorts anaven sortint com bolets. Però de una forma exagerada i a un ritme alarmant. Sobretot a el Nord, la “desforestació” es feia evident, maquinaria pesada destrossant boscos, cremant-los i deixant tot ben pla per a poder fer-hi de tot. Aviat aquest lloc es transformarà en Marina d’or… Vam fer algunes fotos a el més pur estil equip d’investigació però un poli ens va fer fora :S

Deixo una fotos per a fer una mica la idea…

20140423-190121.jpg

DCIM100GOPRO

DCIM100GOPRO

DCIM100GOPRO

PQ2

PQ1

20140423-190105.jpg

20140423-190041.jpg

20140423-190004.jpg

Salut!

Tati i Quim

Hoi An! Una ciutat amb encant.

Estándar

Diumenge 13, desprès d’un trajecte de 4h d’aquells guapos amb un bús petit sense aire amb overbooking, 5 persones amb tamborets seient al passadís per una carretera de costa sortejant vehicles, vam trepitjar Hoi an! “Petit” poble/ciutat (no tinc clar que és) d’antics pescadors, de fet la activitat pesquera encara es pot apreciar.
Passejant pels seus carrers del centre, old town a el més pur estil Port Aventura entre els seus estrets carrers plens de botigues de roba, souvenirs, i restaurants (dels q piquen) té un algo que no sé ben bé que és però ens ha encantat. És un lloc amb un bon clima (una mica massa de calor pel meu gust) envoltat per camps d’arròs verds que arriben fins a l’horitzó i amb 2 platges de sorra blanca, no com les de Tailandia però molt guapes.

D1: arribada a el Magnolia Homestay. Regentat per una família vietnamita realment encantadora. Només arribar ens van rebre amb somriure i un plat de síndria fresca, ens van fer seure a la sala principal i demanar una mica que fèiem i de on veníem per a coneixens una mica, normal suposo que a ningú l’hi agrada tenir “desconeguts” a casa. Ens instal·lem a l’habitació, gran espaiosa i sobretot neta. Ens deixen unes bicis per anar a el centre ja que ens queda a uns 10min caminant i allà tothom va amb bici o moto. Agafem el carrer principal tot il·luminat per uns fanalets de colors penjats de banda a banda del carrer que allò semblava festa major, però és així tot l’any!

D2: My Son + Platja!

Ens despertem ben aviat a el matí, la nit anterior parlant amb la família del homestay ja ens van fer una petita idea de com arribar a My Son, el següent lloc a la nostre llista de coses per veure.
Lloguem una scooter i carregats de moral comencem l’excursió, dic carregats de moral ja que si poses a GoogleMaps Hoi an>My Son et surten 44 kilometrazos! Apa! Les instruccions eren clares:

– Agafr la carretera principal de Hoi an direcció Da nang
– A el semafor amb un “gran cruze” esquerra
– A els 6km a la dreta i ja veureu un cartell de My Son
– Seguir els cartells i ja hi sou.

Després de creuar 35 semàfors amb grans cruzes, tirar a l’esquerra 2 cops i ala dreta 3, demanar-ho a 18 vietnamites i avançar a 7 motos amb 350km de verdures i platanus a sobre vem arribar a un cartell q deia My Son 23km (gràcies) vaia toston de trajecte amb una yamaha (tipu aerox 125cc) però vem arribar 1h30! Pensàvem que haver arribat allà era una bogeria / miracle però res més enllà, a la porta ens vem trobar amb 5 guiris més que havíem vist posant gasolina a la Hoi an com nosaltres.

My Son son unes ruïnes tipus Angcor Wat però imagino que molt menys espectaculars, de fet si arribo a saber com era i que ens hem de marcar casi 3h de ruta motera. Hauría anat a veure My Son qui ja podeu imaginar, només em sabria greu no haver-hi anat per les impressionants vistes que durant el trajecte vam disfrutar. Vistes i surrealistes coses de
Vietnam (una dona amb moto portant 10 anecs vius, desploman-se per el camí, entre altres).

Tornada a Hoi an i cap a la platja.
Hoi an te 2 platges principals, ara no recordo els noms però una està a uns 15′ en bici i la altre a 25′ com
Nosaltres ens movíem amb moto vam optar per la segona que la gent de l’hotel deia estar molt menys massificada.

A les 15:30h arribàvem ala platja. Com uns guiris a la costa de Tarragona vam pillar una sombrilla de palla amb 2 tumbonas molt molt còmodes. Per sort “per mi” vam estar les hores que menys picava el sol. Mentre ens banyàvem veiem els nens i famílies de Hoi an com jugaven i es banyaven a l’aigua tapats fins a dalt per a no rebre ni un raig de sol, (ara estar pàl·lid mola) amb el pas dels minuts anaves veient com cada vegada veies menys guiris tumbats a el sol i més vietnamites anaven apareixent.

A les 6 quan gairebé ja no es veia el sol i poca cosa quedava per fer a la platja era impressionant veure tota la primera fila de mar plena de gent jugan a cartes, preparant el menjar, parlants, banyant-se fent vida quan el sol ja no toca i disfrutant de la platja com no feien la resta del dia. El món a el reves.

Agafem la moto i tornem cap el Homestay per dutxar-nos i anar a sopar.

A la nit, fins les 10 que els comerços del centre baixen persiana i apaguen els fanalets tota la zona és un bullici, de guiris, gent que vol vendre, gent de festa, etc. La principal atracció del centre a part de tots els temples és un petit pont d’estil Japones. Molt maco i que sempre està a petar de gent que el vol creuar. A el costat d’aquest n’hi ha un altre que creua el riu principal de Hoi an. És guay perque a la nit aprop del pont pots trobar unes senyores que et venen com una espécie de fanalet de paper obert per dalt amb una espelma dins. Has d’encendre aquesta espelma i amb un pal fer-lo baixar a nivell de riu i que marxi flotant portat per la corrent. Arriba un moment que veus un petit riuet amb les barques de pescadors amarrades a el boral i tot de llumetes de colors baixant lentament riu avall.

Aquesta tarda un taxi ens ha vingut a buscar per portar-nos a l’aeroport de Da Nang (marina d’or a vietnam) allà hem agafat l’avió que ens ha portat a Siem Reap (Cambodja) a on estem ara mateix!

My Son

20140416-180208.jpg

20140416-180218.jpg

Fanalets baixant pel riu

20140416-180153.jpg

Llum pels carrers

20140416-180141.jpg

20140416-180053.jpg

20140416-180119.jpg

20140416-180105.jpg

Salut!

Tati i Quim

Hue, la antiga capital imperial

Estándar

Huế es una ciudad situada en el centro de Vietnam, en la provincia de Thừa Thiên-Huế. Tiene aproximadamente 287.000 habitantes. Fue la capital del país asiático hasta 1945. Es muy conocida por su patrimonio arquitectó. . .

Ah, vale… El vídeo 🙂

Demà abandonem Hue, ara tocarà Hoi an!

Salut!

Tati i Quim